No és el mateix una pipa que la representació d’una pipa, ens venia a dir Magritte. No té el mateix sentit i funció la peça “Fontaine” de Duchamp, amb aparença d’urinari, i un urinari. No és el mateix una llauna de sopes Campbell que les obres que va fer-ne Andy Warhol. I podríem continuar. Hi ha tot un corrent en l’art contemporani que se situa en aquesta zona limítrofa, en què sembla que es desdibuixin les fronteres entre, per dir-ho ràpid, realitat i ficció. Hi ha molta literatura sobre tot això a l’abast de qui vulgui aprofundir-hi. I l’aportació de Güell-Orta es pot emmarcar, a grans trets, en aquesta tradició. Certament, es pot jutjar desafortunada, o no, la seva intervenció, atès el material sensible que utilitzen, però no hem de confondre l’apologia del franquisme, un règim responsable de crims contra la humanitat, malgrat que encara hi ha qui no el condemna, amb una proposta artística que vol fer-nos reflexionar sobre la diguem-ne naturalització del feixisme en la nostra societat. Són coses força diferents i val la pena no confondre-les.
↧